L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dimarts, 24 de juliol de 2012

Vint anys del nostre somni


Somnis, llàgrimes, esforç, voluntariat, alegries, tristeses, diversió i una nova ciutat, és el que van portar els Jocs Olímpics de Barcelona 92’.

Una ciutat que es trobava entristida i envellida per culpa dels crus anys del Franquisme va renéixer amb més força que mai. Va ser un recorregut dur i dificultós, ple d’entrebancs, però amb una classe política més unida que mai i amb l’ajut de milers de voluntaris; era un somni fet pràcticament realitat. Només va faltar el famós... “A la Ville de Barcelona!”.

La ciutat de Barcelona va canviar completament i amb gran lluita col·lectiva es va aconseguir fer els millors Jocs Olímpics de la història. L’organitzador va apostar per la innovació i corrent més d’un risc. Uns jocs que tenen moltes històries acumulades al seu darrere i que TV3 i Catalunya Ràdio ens estan ajudant a recordar amb diversos documentals.

Us deixo amb una sèrie d’interessants reflexions del documental “Aquells dies de glòria” i amb els vídeos més interessants dels Jocs Olímpics de Barcelona 92’.

"Era la construcció d'una ciutat... Era un gran projecte, i tothom en participava, d'aquest gran projecte... “ "Les molèsties eren part de la diversió i el diumenge la gent sortia en família a veure les obres" (Eduardo Mendoza).

"Avui dia estem en un món molt individualista i penso que és molt important que aleshores hi hagués un moviment col·lectiu com aquell. Se'm fa difícil imaginar que la política fos l'incentiu d'aquell moviment perquè avui, quan un polític et demana una cosa, sembla que et vulgui enganyar" (Ell fill de vint anys d'una voluntària de Navarcles).

"Madrid tenia clar que, a Barcelona, se li havia de donar alguna cosa i van dir, 'bueno unos juegos, pues que jueguen” "Hi havia un intercanvi. Barcelona, uns Jocs Olímpics i Madrid, 'tren de alta velocidad en cada capital de provincia', que és bestial, eh?" (Maragall).

"Rarament hi ha hagut tanta capacitat d'entesa política amb gent que en teoria estava en partits antagònics" "Si ho vam fer bé una vegada, per què no una altra?" (Jordi Pujol).


“Aquells dies de glòria”





Des de la trucada d’Antoni Semaranch oferint el Jocs Olímpics a Barcelona, fins a l’intrèpid llançament d’una fletxa que encendria el pebeter Olímpic es la història que es recull al magnífic documental: “Aquells dies de glòria”.


“Aigua, infern, cel"




Narra l’esforç i la transformació d’un grup d’esportistes d’elit que van passar de ser un equip sense gaires èxits internacionals a convertir-se en campions olímpics. L’equip és la selecció espanyola de waterpolo, capitanejada per Manel Estiarte. Una selecció formada per catalans i madrilenys que van haver d’adaptar els seus caràcters i formes de jugar per convertint-se en imbatibles dins de la piscina i en germans fora d'ella. Sens dubte un documental que demostra els esforços per arriba a un Jocs Olímpics.


“Amics per Sempre”




"360, marcats pel 92"