L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Castanyada i Tot Sants


La Castanyada es celebra el dia trenta-u d'octubre i està molt lligada a Tot Sants, que es celebra el dia u de novembre. Aquest dos dies assenyalats del nostre calendari s’aprofiten per menjar panellets, castanyes, beure moscatell, etc; però també té una part més tenebrosa, com seria el contar històries terrorífiques i fer carotes amb carabasses. Els dies previs i especialment el dia de Tots Sants a les famílies es recorda les persones desaparegudes de les famílies.


La llegenda

La llegenda diu que a la Edat Mitja la nit de Tot Sants es tocaven les campanes de totes les esglésies de Catalunya, per recordar a les famílies que resessin pels seus difunts. Com els campaners necessitaven molta energia per fer-ho, menjaven castanyes i bevien glops de moscatell per fer-les més lleugeres. Posteriorment es van anar ajuntant amb la família, i finalment, amb el amics.


La Castanyera

A finals del segle XVIII, la figura de la castanyera es fa molt popular. Les castanyeres eres dones que tenien una parada fixa al carrer i es dedicaven a vendre castanyes. Avui dia la figura segueix estant present, però amb menys freqüència. La castanyera ha estat sempre un element molt important de la cultura catalana.


Castanyes, Moniatos, Panellets i Vi

Perquè es menja aquets productes per la castanyada? Doncs be, tot te una explicació. Les castanyes i moniatos, són un fruit i un tubèrcul típics de la tardor. Molt relacionats amb el calendari agrícola d’acord amb el qual  les famílies vivien a la Edat Mitjana.

Els panellets es creu que són una evolució dels ritus eclesiàstics en aquestes èpoques. El dia de Tots Sants estava prohibit menjar altra cosa que no fos fruita seca, i els panellets es composen bàsicament d’ametlles. Per una altra banda, era tradició portar pa a les tombes per a què els difunts tinguessin suficient forces per arribar al més enllà. Sens dubte els panellets, fan les delícies de grans i petits per a les postres.

Per acabar, el vi, també és un producte relacionat amb el calendari agrícola. La verema s’ha acabat fa unes poques setmanes i, per tant, és una bona època per provar-lo.


Les entremaliadures dels difunts i les carabasses

En aquets dies es content moltes històries de por i alguna que altra llegenda. Algunes històries s’assegura que són certes, i sens dubte són dies en què a un li fa cosa apropar-se als cementeris.

Una altra pràctica és la carabassa buida amb una espelma flamejant i anomenat vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica es feia especialment a les comarques del Ripollès i d'Osona, però també en menor freqüència a d’altres zones. Principalment en les àrees rurals era típic exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, dins de les cases i també a fora. L'objectiu era provocar la por, una por que de ben segur que s’aconseguia, en uns temps en que la il·luminació artificial més aviat era escassa.

També s'havia fet amb naps. Una pràctica que prové dels celtes, ja que és així com originàriament es feia. Una tradició típicament catalana i diferenciada de la Americana.

dissabte, 20 d’octubre de 2012

L’origen dels Correfocs


L’origen dels coneguts correfocs prové del ball de diables. El ball de diables era una manifestació festiva tradicional caracteritzada pel llançament de carretilles de forma estàtica per part d'un grup de persones vestides de dimoni. 

La primera notícia escrita sobre un Ball de Diables, data de l'any 1150 amb motiu del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó. Posteriorment, entre els segles XIV i XV, ja trobem important documentació de la participació dels Diables en diferents celebracions a poblacions com Cervera, Tarragona, Reus, Igualada, El Vendrell, Vilafranca, Vilanova... En resum, el correfoc ha estat una evolució d’aquet ball de diables.

Els primers correfocs que estan documentat a Catalunya són bastant recents, entre els anys 1979 (Barcelona) i 1980 (Reus).

A la "Cercavila de foc de Sant Joan", el 23 de juny de 1980, es va celebra pels carres de Reus un correfocs força diferent als actuals, però ja contemplava el seu funcionament i estructura.

Però tot i així el primer referent el trobem l'any 1979. Va ser a la Trobada de Dracs que es va organitzar a Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè. Era en la època de la transició postfranquista, després d’una època obscura i amb la conseqüent pèrdua de les tradicions, tot el país es va organitzar per recuperar-les: festes populars, festes de barri, festes majors i tot tipus de celebracions que reclamaven, la sortida al carrer de les manifestacions festives que havien estat silenciades pel franquisme.

L'Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de persones vinculades al teatre de carrer, de creadors artístics i de diversos estudiosos de la festa, va decidir organitzar una trobada de dracs. Les colles participants van ser: els de Ribes, Sitges, Vilafranca, Olot, el Ball de Diables de l'Arboç i el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú.

Allò en inici nomes havia de ser una trobada de dracs, però va ser molt més que això. El diables van encendre les carretilles per tal de començar l’espectacle. Però en mig de l’actuació els diables, sortint del protocol, van començar a perseguir als qui s’ho miraven. Aleshores alguns en comptes de fugir-ne es van posar a ballar sota els diables. En aquell moment es va fer una relació entre la companyia organitzadora “El diable corrent amb una carretilla” i els "correbous" que va donar lloc a “correfoc”.

L'any següent el programa de les Festes de la Mercè de 1980, ja incloïa el nom de Correfoc de forma oficial per anomenar aquesta cercavila de foc dels diables participants en la trobada de dracs.

Ja només va faltar una expansió per tot el territori, que va ser qüestió d’anys, una expansió que avui dia ja ha arribat arreu dels Països Catalans, com per exemple a Fraga, en les seves festes del Pilar.

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses


El Ball dels Pabordes es l'acte més destacat de la Festa Major de Sant Joan de les Abadesses. Es balla només el diumenge i el dilluns de Festa Major a la Plaça Major.

D'origen religiós, però d'arrelament profundament popular, s'ha mantingut al llarg dels anys amb una característica ben pròpia: caràcter senyorívol i molt elegant. Quatre parelles ballen les quatre parts que configuren la dansa. El 23 de juny de 1934 es va aprovar un reglament  que en conté una descripció ben detallada i s'ocupa de tots els aspectes del ball, la indumentària, la música.

Antigament era comú que es ballés dins de les esglésies com a ofrena a la divinitat però va  arribar un dia que es prohibí ballar a dintre de les esglésies, el Ball dels Pabordes va sortir al carrer i va patir un procés de degradació que va portar a que l'any 1945 es restaurés i es recuperés el seu caràcter senyorial.

El ball dels Pabordes és interpretat a la plaça Major de Sant Joan de les Abadesses durant la Festa Major del Santíssim Misteri. En comptades ocasions extraordinàries, amb motius d'actes assenyalats el ball és executat fora d’aquestes dates.

El procès del ball es el següent:

 “Quatre pabordes es reuneixen a la plaça Major i, precedits per la cobla i pel paborde major, es dirigeixen al domicili de cada una de les pabordesses mentre la cobla interpreta la “Marxa de les pabordesses”. Arribats al domicili, el paborde puja a la casa i surt al balcó amb la pabordessa per escoltar la serenata que interpreta la cobla. Una vegada s'ha fet al mateix amb la resta de pabordesses, la comitiva retorna a la plaça Major on són rebuts a la Casa de la Vila. Tot seguit s'inicia el ball, que consta de quatre parts: salutació, ventalls, alfàbrega i morratxes. Cada part està precedida d'un preludi que consisteix en un passeig al voltant de la plaça en el qual els homes marquen el compàs i les dones els tres temps de cada compàs. Durant la salutació, una de les parts menys restaurades del ball, els balladors saluden a les autoritats, al poble i finalitza amb la salutació entre paborde i pabordessa. A la segona part, els pabordes obsequien a les pabordesses amb un ventall i a la tercera part, les pabordesses corresponen a l’obsequi dels pabordes amb rams d’alfàbrega. En el darrer ballet, les morratxes, cada paborde fa gala, és a dir, ruixa amb aigua de roses la seva pabordessa, les altres pabordesses i finalment al poble assistent. El ball acaba amb la salutació de comiat.” (Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya).

L'any 2011, en el marc de la Festa Major, l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses va rebre el diploma que acredita el Ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional, fet que l'inclou en el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.