L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dijous, 22 de novembre de 2012

Raimon


Si parlem d’un cantant que representi un nexe d’unió entre València i Catalunya, tenim que parlar de Raimon, nascut a Xàtiva l’any 1940. Raimon, com ell reconeix, va tenir la sort de ser el petit dels germans, ja que entre d’altres coses li va permetre accedir a uns estudis a diferencia de la resta de germans. Però la vida també li ha portat la desgràcia de la mort del seu pare quant ell tenia 20 anys i al que li va dedicar la cançó “He passejat per València

Va començar a cantar en públic l’any 1961 a València. Tot amb un estil personal absolutament original. Raimon és un dels membres més representatius de la cançó en català i amb major reconeixement internacional.
El 1959 va compondre "Al vent", la seva primera cançó, publicada en disc el 1963, que obté un èxit immediat a tota Espanya. “Al vent”, una cançó creada per a ell mateix i per als amics, esdevindria la cançó més popular, l’ultima cosa que s’imaginava Raimon. Ara aquesta cançó ha esdevingut un autèntic himne als Països Catalans, una cançó cantada per grans masses des dels inicis de la seva publicació fins l’actualitat. Us deixo amb ella:


Ha musicat poemes propis, de Salvador Espriu i de clàssics valencians de la literatura catalana: Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, Joan Timoneda i Jaume Roig. Un exemple en seria la cançó del poema“He mirat aquesta terra” de Salvador Espriu, amb el què tenien un gran respecte mutu, i van ser molt amics. Raimon també es considera un gran seguidor del compositor Mozart.

Raimon va ser sensible amb moviments com el obrer on la seva cançó més representativa podria ser “Punxa de temps”, una cançó que entona la Internacional però amb una lletra força diferent:

Arriba los de la cuchara
abajo los del tenedor
que mueran todos los fascistas
Visca el braç treballador

Una cançó que solia cantar amb la seva mare, en veu baixa, per si les mosques; eren els anys del franquisme; “los de la Cuchara”, els pobres i “los del tenedor”, els que tallaven carn, es a dir, els rics o empresaris. Era una cançó que sempre cantava l’U de Maig amb la seva mare.

En altres cançons ens regala frases que avui en dia encara podrien ser de certa actualitat “ja fa molts anys que ens amaguen la història, i ens diuen que no en tenim, que la nostra és la d'ells", va cantar Raimon en referència al franquisme.

Raimon una persona honesta, amb ideals irrenunciables, ha tingut al darrera el recolzament de tot un poble. Potser té una certa enyorança d’una València que sembla anar cap a una “fosca nit”.


"Veles e vents han mos desigs complir"