L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dijous, 28 de febrer de 2013

Els orígens del calçot


Un dels productes més tradicionals i reconeguts de la cuina catalana se’ns dubte és el calçot. Però d’on prové? Doncs, el calçot, va ser descobert per un pagès vallenc anomenat Benaiges, a finals del segle XIX conegut amb el nom de “Xat de Benaiges”. Un dia va decidir coure a la flama els grills tendres nascuts de la ceba vella, i s’enginyà una salsa que, amb algunes variants, avui mengem.

El complicat procés de conreu del calçot comença, als darrers mesos de l’any. Primer es sembra la llavor. Quan la ceba ha crescut, s’arrenca del terra i es torna a plantar en una altra terra apropiada. Un cop treu el cap, s’arrenca una altra vegada (estiu). Es guarda unes setmanes i llavors es talla el tros de dalt i es torna a plantar. Es planta de tal manera que mostri la blancor de la planta a l’exterior. A mesura que creix la planta es va rodejant de terra (es calça). Els calçots es cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril.

A principis del segle XX la calçotada es va convertir en un aliment habitual per a les famílies vallenques, especialment, en èpoques festives. A mitjans de segle XX es va produir un gran impuls a aquest aliment, quan la Penya Artística de l’Olla celebrava calçotades a les que hi convidava personalitats del món artístic i cultural barceloní, les quals ajudaren a divulgar el calçot i en feien una potent propaganda.

Nomes va faltar que cap als anys seixanta alguns xefs que creessin locals especialitzats a la cuina del calçot. Amb aquest impuls van arribar les agències de viatges que van adherir als seus viatges la calçotada. Tot això ha convertit Valls, en la capital de la calçotada. Un magnífic plat culinari provinent d’un origen camperol, i que amb el pas del temps s’ha convertit en tradició.

El calçot s’ha estès per altres zones del país, però Valls segueix sent el bressol de la calçotada. L’any 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir la denominació de qualitat “Calçot de Valls” i l’any 1996 es va constituir el Consell Regulador. L’àmbit geogràfic d’aquesta denominació comprèn les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Ha entrat amb tots els honors als àmbits de l’art de la cuina i s’ha guanyat un lloc merescut.