L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dissabte, 21 de desembre de 2013

El pessebre

Naixement / Salvador Bernadas Farreras.
Una de les tradicions més arrelades a Catalunya és la de fer un pessebre. Pels voltants de Nadal pràcticament no hi ha cap casa que no compti amb el seu racó, petit o gran, amb un Naixement. Rep el nom de pessebre perquè, segons la Bíblia, quan l'infant va néixer a l'estable el van posar dins d'una menjadora d'animals anomenada pessebre.

És un costum d’orígens cristians que representa el naixement de Jesús. Però alguns pessebres també compten amb moltes altres escenes, com els pastors adorant el recent nascut, escenes de la vida quotidiana, etc.

Caganer / Ferran Moreno Lanza.
Però al Principat tenim una característica que és pròpia de la nostra cultura, la presencia del caganer. És una figura que es troba amagada en un racó del pessebre, està fent les seves necessitat i va vestit com un pastoret català: amb faixa, samarra i barretina (tot i què en l’actualitat en trobem moltes variants: personatges polítics, jugadors de futbol...). Segons el costum català aquesta figura porta sort a la llar.

A part dels betlems casolans a Catalunya hi ha moltes associacions que es dediquen a construir pessebres i en alguns casos es fan concursos o exposicions. Fins i tot en algunes viles es fan pessebres a les places o en llocs característics del poble.


Les figures del pessebre, de Joan Llongueres

El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.

La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.

La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar.

El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa.

El del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.

La jove mestressa
que duu la gallina,
la del cistell d'ous
i el sac de farina.

Aquells que sonant
van fent son camí;
el del flabiol
i el del tamborí.

Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.

També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.

Figures eternes
de vida senzilla
que eixiu de la llum
que enmig del cel brilla.

Vosaltres al món
porteu resplendor.
Oh fràgils figures
de Nostre Senyor!