L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dimarts, 28 d’octubre de 2014

La Diada de Santa Úrsula a Valls

La capital de l’Alt Camp, coneguda per tots els amants dels calçots és també el bressol de la passió castellera. Valls celebrà al voltant del 21 d’octubre la diada de Santa Úrsula, inicialment la diada girava entorn d’una fira estrictament comercial que a la llarga només ha conservat l’aspecte festiu.

Festa-Foc. Foto: Salvador Palomar. 

Actualment la Fira de Santa Úrsula porta a la ciutat diversos actes culturals i cívics com ho son l’actuació castellera entre la Colla Jove i la Colla Vella, la trobada de bestiari infantil i la Festa-Foc, amb la participació dels Diables de Valls.


Trobada bestiari infantil

Trobada bestiari infantil. Foto: Pere Toda.
La trobada de bestiari infantil consisteix en passejar per les principals vies de la població un conjunt d’animals construïts pels alumnes de les diferents escoles de la vila. És un projecte que va néixer a les Decennals de la Candela del 2001. Tots els centres públics i privats s’involucren en l’organització d’aquesta cercavila. L’acompanyament musical compta amb la participació dels centres musicals de Reus i del Penedès.


Festa-Foc

La popular Festa-Foc representa la lluita entre els diables i l’Arcàngel Sant Miquel, la lluita del bé contra el mal. Combina el correfoc amb els coneguts versots, on els diables fan punyeta dels polítics, la corrupció o d’altres afers locals. Els diferents textos satírics fan una constant al·lusió a Santa Úrsula. Finalment, l’esdeveniment compta amb l’espectacular baixada de l’Àngel, un nen vestit de serafí que baixà mitjançant una tirolina des del terrat de l’ajuntament fins la plaça. Tot acompanyat d’espectaculars efectes pirotècnics. Una forta contesa acabarà amb la victòria de l’arcàngel en front els diables.


La passió castellera

Diada de Santa Úrsula 2014.
Però si per algun motiu és coneguda la diada de Santa Úrsula ho és per l’actuació castellera entre la Colla Jove i la Colla Vella, les dues colles històriques i rivals de Valls. En els darrers anys, la plaça del Blat ha estat testimoni dels més grans castells assolits per les dues colles que es troben en un moment de màxima esplendor. La diada de Santa Úrsula ha estat tradicionalment l’escenari en què es tancava la temporada castellera. Tot i l’ampliació del número de colles, l’emblemàtica plaça del Blat vallenca continua estant vedada a altres colles.

diumenge, 1 de juny de 2014

El Somni, del Celler de Can Roca

El germa Roca
El germans Roca s’han endinsat al món del cinema de la mà de Frances Aleu. El propòsit? Reproduir l’experiència artística que Vatel havia instaurat a la cort de Luis XVI. Per tal de complir aquest fi, és va celebra el passat 6 de maig del 2013 una òpera-sopar composta per dotze plats i dotze comensals del món del coneixement, l’art i la filosofia. Tot acompanyat d’una simfonia de música i llums.

El film topa amb diversos problemes, un inevitable, que els espectadors no podran viure mai l’experiència de llums i colors, i degustar els existís plats d’un dels millors cuiners del món. La pel·lícula de Aleu és incapaç de posar distància amb els cuiners i anar més enllà. Les entrevistes, a excepció de Miquel Barceló o Albert Pla, es fan feixugues i no estan a l’alçada del conjunt del documental.

La òpera-sopar

Però al llarg del film podreu gaudir d’un maridatge entre gastronomia, música, filosofia, poesia, en un espectacle multiformat en què participen reconeguts representants de la ciència i la cultura.

dimecres, 28 de maig de 2014

Deixa’m viure

L’atleta de la Cerdanya, Kilian Jornet, ens presenta la seva segona pel·lícula del projecte Summits of My Life “Deixa’m viure”. Un film dirigit per Sébastien Montaz i filmat en cinc idiomes.

Kilian Jornte al Cerví, 2013.
Foto: Sébastien Montaz- Rosset

Es tracta d’una pel·lícula espectacular que ens mostra els reptes que l’atleta català ha afrontat en l’últim any al Mont Blanc, l’Elbrús i el Cerví. Un projecte que al llarg de quatre anys de preparació intensiva, ascensos i descensos vertiginosos, viatges i entrenaments al límit; culminarà amb l’ascensió a l’Everest.

Al llarg del llargmetratge es veu com Kilian Jornet segueix els passos de Bruno Brunod, pioner de l’skyrunning i un ídol de l’atleta de la Cerdanya. Una vegada més veurem com en Kilian es posa al límit per aconseguir complir el seu somni i batre nous records. Tot per a un atleta que ja ha conquistat una gran quantitat de títols a nivell mundial en alpinisme, esquí i curses de muntanya.


No deixeu de veure una pel·lícula que, de ben segur, us posarà la pell de gallina i que potser us durà a tancar els ulls davant de aitals verticalitats.

dimarts, 13 de maig de 2014

Girona, temps de flors

Foto: Laura Gelats
Un concert de colors vistosos i aromes penetrants que ens apropa al patrimoni cultural del Barri Vell de Girona. Així és com podríem definir la tradicional mostra “Girona, temps de flors”, una exposició de flors que converteix en un gran jardí el centre històric d’aquesta ciutat.

Els orígens d’aquesta festa es remunten a temps foscos, concretament a l’any 1954, quant un grup de dones de la Secció Femenina de l’agrupació feixista, Falange, van muntar una petita exposició de flors al Teatre Municipal de Girona. Una mostra que va tenir seguiment i que va anar creixent a poc a poc. Tot i que el certamen anava canviant d’ubicació, cada edició estava més consolidada; però no seria fins l’any 1992 quant aquesta exhibició es situaria al barri vell de Girona.

Foto: Jordi Becerra

Ara, cada mes de maig podem gaudir d’un magnífic itinerari colorit que ens duu per diverses places i carrers, patis i jardins i, fins hi tot, museus de la ciutat. Tot en un recorregut canviant a cada una de les edicions. A més a més entorn d’aquesta exposició hi ha un bon grapat d’activitats, mostres d’art, un concurs fotogràfic i un concurs d’aparadors.

Foto: Jordi Becerra

¡No té pèrdua!

dimarts, 15 d’abril de 2014

Processó del Silenci de Badalona

Pas de la Processó del Silenci de Badalona / Josep M.T.
La processó del Silenci de Badalona és considerada una de les més antigues i emotives de Catalunya, que juntament amb la Dansa Macabra de Verges conformen les dues processons més populars del principat. Els seus orígens daten de l’any 1.628, quant un grup del poble va començar aquesta tradició després de reunir-se al cementiri parroquial de Santa Maria.

La processó Badalonina, coneguda també com la Processó dels Misteris i Celebració de la Paraula, té lloc el Dijous Sant a la nit. Primerament es realitza el Cant de la Passió davant de l’església de Santa Maria, on s’inicia la cerimònia. Seguidament, i amb un rigorós silenci, els misteris avancen lentament pels carrers del barri Dalt de la Vila. Un silenci que tan sols és interromput per un conjunt de nens que reprodueixen el típic cant de Record i memòria: “Record i memòria de la passió que va patir Déu Nostre Senyor, Jesucrist”. La processo avança sota una total foscor, nomes trencada per la il·luminació de les espelmes dels devots i petits focs. Finalment i en acabar el recorregut es fa la Celebració de la Paraula.

Processó del Silenci de Badalona / Mireia Romagosa

Una processó que ha arribat fins als nostres dies gràcies a la vitalitat i esforç, tant individual, com col·lectiu, de les persones que s’hi senten fortament vinculades.

dissabte, 12 d’abril de 2014

Descalç sobre la terra vermella

Pere Casaldàliga i Pla al film / TV3
“Descalç sobre la terra vermella” es una pel·lícula que ens parla de la intensa vida de Pere Casaldàliga i Pla. Un religiós, escriptor i poeta català, que l’any 1968 es va traslladar al Brasil, país on actualment és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. És  considerat un dels grans defensor dels drets dels menys afavorits. Fet que es demostra en aquest excepcional film elaborat per TV3, basat en el llibre "Descalç sobre la terra vermella" de Francesc Escribano.

Pere Casaldàliga arriba a São Félix quan té quaranta anys, ple d'il·lusió i entusiasme, fa molt temps que vol ser missioner i, finalment, el seu somni s'ha fet realitat. Tot i que Casaldàliga sap que la seva missió serà difícil, no s’espera que São Felix sigui una ciutat sense llei, on impera la violència i la corrupció. On hi abunden els peons que treballen i viuen com esclaus; posseiros (camperols) obligats a abandonar les seves terres i poblats indis en perill d'extinció.

São Félix / TV3
Casaldàliga farà front a aquesta situació i entén que la neutralitat és impossible. Recorre la regió del Mato Grosso per recollir els testimonis dels indis, posseiros i peons, i publicar un informe demolidor que toparà amb alguns sectors de l’església i amb la dictadura que governa el Brasil. Els fazendeiros (propietaris dels latifundis), liderats per Armandão, entenen que Casaldàliga els ha declarat la guerra i corren a posar preu al seu cap.

Una magnífica producció que no té pèrdua!


divendres, 28 de febrer de 2014

Ignasi M.

Ventura Pons, després de l’estrena de “Un berenar a Ginebra” ens presenta un nou film enginyós, irònic i atrevit; “Ignasi M”. Un documental proper de la seva òpera prima “Ocaña, retrat intermitent” (1978), cosa que ha creat una gran expectació.

Ignasi, un prestigiós museòleg, és un home de mitjana edat que s’enfronta a una constant crisi. És seropositiu, la seva empresa va fer fallida, ha de prendre 28 pastilles al dia, és homosexual, els seus pares estan separats, te dos fills d’una ex-dona paralítica... Però tot i aquest panorama, el protagonista omple la pel·lícula d’ironia i enginy, i dona una vitalitat extraordinària al personatge.

Una persona orgullosa de la seva identitat sexual i que en cap moment dona per perduda la seva vida, tot a l’inrevés! A més a més el film aconsegueix mantenir un costant interès que atrapa l’espectador.

dilluns, 3 de febrer de 2014

La festa de l’ós

Camille, l'últim ós autòcton del Pirineu / DGA
La creença diu que als voltants del 2 de febrer els óssos del Pirineu ixen de la seva llarga hibernació i surten de la cova. Segons el temps es despertarà del tot o tornarà a dormir. En diferents punts dels Pirineus la creença ha creat una festivitat anomenada la Festa de l’Ós. Entre d’altres lloc es celebra a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), Encamp (Andorra), Pont de Suert (Alta Ribagorça) o a la Catalunya Nord.


La Festa de l’Ós a Prats de Molló

Una de les festivitats més conegudes és la de Prats de Molló on els óssos mascaren la gent del poble, en especial les noies. Té lloc cada diumenge de Carnestoltes i els seus orígens es perden en el record del temps.

La Festa de l’Ós a Prats de Molló /
 Oficina de Turisme de Prats de Molló.
Quatre són els homes-ós que baixen des de la muntanya fins al Fort de la Guàrdia de Prats de Molló, on te lloc la celebració. Els óssos vestits de pells de xai i coberts d’una barreja de sutge i oli baixen al poble acompanyats dels caçadors. Un cop al poble seleccionen les seves “víctimes”, que acabaran ben empastifades.

Els homes de blanc, coberts de farina, s’enfronten als animals sense deixar atacar les seves víctimes, de tal manera que els atrapen i els afaiten convertint-los en humans. Algú ho interpreta com una reminiscència de l’antiga creença que l’home prové de l’ós, i segon qui, ho interpreta com una metàfora de la castració i domesticació de l’animal. El ball de l’ós tanca la festa.


La llegenda

Homes-ós a Prats de Molló / P. Sales
Els orígens d’aquesta festa es diu que provenen de quant un ós es va endur una fadrina d’un petit poble del Pirineu i la va retenir en una fosca cova. L’ós cada dia li duia a la bella jove els millors aliments del bosc que recol·lectava per a ella. Però tots els esforços de l’animal per atreure el cor de la jove van ser envà. Per gran desgràcia de l’ós el dia de la Candelera la noia va fugir indemne.

I es que de fet, en festes com aquestes queda impregnada la influència i terror que generava l’ós en la societat agrícola dels Pirineus. Un terror que va dur aquesta espècie pràcticament fins a la extinció. Afortunadament en l’actualitat la conscienciació de la població ha permès recuperar la presència d’aquest felí als Pirineus.

dimarts, 21 de gener de 2014

Història de la meva mort

Història de la meva mort no és un cinema fàcil i menys, quant es tracta del sempre provocador Albert Serra, però és una pel·lícula que ens ofereix alguna que altra sorpresa. El film et porta a poc a poc a la foscor, fins deixar-te en un món d’horror i inquietud. Es tracta d’una costant recerca de la bogeria irònica.

Fotograma "Història de la meva mort"

Narra la història fictícia d’una suposada trobada entre Giacomo Casanova i el comte Dràcula. Una societat laica i lliure, es veu amenaçada per un món obscur i conservador. Casanova és un seductor i escriptor que representa el segle XVIII, el del racisme, el segle de la llum i la sensualitat, tot en mig d’una França immersa en una atmosfera de corrupció que s’acosta a una imminent revolució francesa. Mentre que el Dràcula és l’encarnació del món sinistre i representant dels inicis del segle XIX, el del romanticisme, obscurantisme i violència.

dijous, 16 de gener de 2014

Ball dels garrofins

Ball dels garrofins / CIC Moià
Avui ens traslladem fins a Moià per conèixer el Ball dels garrofins, dins les festes majors d’hivern de la vila. Consisteix en una dansa tradicional interpretada per un grup de nens i nenes al ritme d’un flabiol o gralla. Aquesta característica dansa te lloc la vigília i el dia de Sant Sebastià, el 20 de gener.

Els orígens d’aquest ball son incerts, tot i que sí que coneixem que l’any 1789 és reconegut per primera vegada com a tal en un escrit. Aleshores era ballat per sis joves solters acompanyats de música. El ball pren el nom de les barretines que duen els balladors i que tenen forma de garrofa.

El “Pollo” i els Teiers / CIC Moià
A l’actualitat, el ball el realitzen catorze nens i nenes que duen uns vestits blancs amb brodats de color blau els nens i de color roig les nenes. A més a més d’una faixa, espardenyes i picarols que son similars a uns cascavells. Sens dubte la principal icona d’aquesta dansa és la preciosa i llarga barretina que està composta per cintes de diferents colors.

El primer ball, realitzat la vigília de Sant Sebastià, els garrofins dansen al ritme del flabiol amb el so d’una peça única per aquesta dansa. Tot acompanyats pel “Pollo”, que du un conill a les mans i va precedit pels Teiers, encarregats de fer fum amb teieres enceses. L’endemà arriba el moment més esperat de les festes, els garrofins duen el tabernacle del sant i ballen a l’església. Posteriorment es traslladen a la residència d’avis.

dijous, 2 de gener de 2014

El pessebre vivent

Pessebre vivent Corbera /
Associació Amics de Corbera.
La tradició de fer pessebres vivents podríem dir que és força moderna. Tot i què l’adjectiu “moderna” potser no és del tot cert, ja que l’any 1327 ja s’hi feia una representació del naixement de Jesucrist a la Seu de Barcelona. De fet, els Pessebres vivents consisteixen en les dramatitzacions rituals o recreacions del naixement de Crist que tenen lloc al voltant de Nadal.

L’any 1956 al poble andorrà d’Engordany s’hi va realitzar el primer pessebre vivent dels Països Catalans. Des d’on ràpidament s’estendria aquesta tradició al nostre país.

El considerat primer pessebre vivent que es va realitzar a Catalunya va ser el de Corbera de Llobregat el 24 de desembre de 1962. Compta amb la participació de més de 200 actors i està situat en un punt estratègic del poble, la Penya del Corb, la qual cosa permet que sigui un dels pessebres vivents més bonics del Principat. Però també n’hi ha arreu del territori com el pessebre vivent de Gunyoles d’Avinyonet que compta amb una escenificació parlada en diversos escenaris.

Els pessebres vivents més importants de Catalunya es troben agrupats en l'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya.