L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dimarts, 21 de gener de 2014

Història de la meva mort

Història de la meva mort no és un cinema fàcil i menys, quant es tracta del sempre provocador Albert Serra, però és una pel·lícula que ens ofereix alguna que altra sorpresa. El film et porta a poc a poc a la foscor, fins deixar-te en un món d’horror i inquietud. Es tracta d’una costant recerca de la bogeria irònica.

Fotograma "Història de la meva mort"

Narra la història fictícia d’una suposada trobada entre Giacomo Casanova i el comte Dràcula. Una societat laica i lliure, es veu amenaçada per un món obscur i conservador. Casanova és un seductor i escriptor que representa el segle XVIII, el del racisme, el segle de la llum i la sensualitat, tot en mig d’una França immersa en una atmosfera de corrupció que s’acosta a una imminent revolució francesa. Mentre que el Dràcula és l’encarnació del món sinistre i representant dels inicis del segle XIX, el del romanticisme, obscurantisme i violència.

dijous, 16 de gener de 2014

Ball dels garrofins

Ball dels garrofins / CIC Moià
Avui ens traslladem fins a Moià per conèixer el Ball dels garrofins, dins les festes majors d’hivern de la vila. Consisteix en una dansa tradicional interpretada per un grup de nens i nenes al ritme d’un flabiol o gralla. Aquesta característica dansa te lloc la vigília i el dia de Sant Sebastià, el 20 de gener.

Els orígens d’aquest ball son incerts, tot i que sí que coneixem que l’any 1789 és reconegut per primera vegada com a tal en un escrit. Aleshores era ballat per sis joves solters acompanyats de música. El ball pren el nom de les barretines que duen els balladors i que tenen forma de garrofa.

El “Pollo” i els Teiers / CIC Moià
A l’actualitat, el ball el realitzen catorze nens i nenes que duen uns vestits blancs amb brodats de color blau els nens i de color roig les nenes. A més a més d’una faixa, espardenyes i picarols que son similars a uns cascavells. Sens dubte la principal icona d’aquesta dansa és la preciosa i llarga barretina que està composta per cintes de diferents colors.

El primer ball, realitzat la vigília de Sant Sebastià, els garrofins dansen al ritme del flabiol amb el so d’una peça única per aquesta dansa. Tot acompanyats pel “Pollo”, que du un conill a les mans i va precedit pels Teiers, encarregats de fer fum amb teieres enceses. L’endemà arriba el moment més esperat de les festes, els garrofins duen el tabernacle del sant i ballen a l’església. Posteriorment es traslladen a la residència d’avis.

dijous, 2 de gener de 2014

El pessebre vivent

Pessebre vivent Corbera /
Associació Amics de Corbera.
La tradició de fer pessebres vivents podríem dir que és força moderna. Tot i què l’adjectiu “moderna” potser no és del tot cert, ja que l’any 1327 ja s’hi feia una representació del naixement de Jesucrist a la Seu de Barcelona. De fet, els Pessebres vivents consisteixen en les dramatitzacions rituals o recreacions del naixement de Crist que tenen lloc al voltant de Nadal.

L’any 1956 al poble andorrà d’Engordany s’hi va realitzar el primer pessebre vivent dels Països Catalans. Des d’on ràpidament s’estendria aquesta tradició al nostre país.

El considerat primer pessebre vivent que es va realitzar a Catalunya va ser el de Corbera de Llobregat el 24 de desembre de 1962. Compta amb la participació de més de 200 actors i està situat en un punt estratègic del poble, la Penya del Corb, la qual cosa permet que sigui un dels pessebres vivents més bonics del Principat. Però també n’hi ha arreu del territori com el pessebre vivent de Gunyoles d’Avinyonet que compta amb una escenificació parlada en diversos escenaris.

Els pessebres vivents més importants de Catalunya es troben agrupats en l'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya.